El Senyal Que Esperaves Songtext
Fes-me lloc que ho intentaré
Sortirem d'aqui
Ara escolta'm bé
Crec en tu perquè no he sabut ni sé
Despullar-te els ulls o predir-te el gest
Ja vaig renunciar a llicenciar-me en tu
Ara ho tinc tan clar: no hi puc veure a contrallum
I potser el que he dit, t'ha caigut tan lluny
Als afores, a un descampat perdut
Sortirem d'aqui
Ara escolta'm bé
Crec en tu perquè no he sabut ni sé
Despullar-te els ulls o predir-te el gest
Ja vaig renunciar a llicenciar-me en tu
Ara ho tinc tan clar: no hi puc veure a contrallum
I potser el que he dit, t'ha caigut tan lluny
Als afores, a un descampat perdut
Vull un altre intent
Si aquesta cançó
Fos, per fi, el senyal que esperaves
I si no existís el millor moment?
I si et cal saltar per tornar-te ocell?
I que diguin missa
I que ens diguin folls
La veu dels covards
Dels desperta-pors aquest cop només serà una remor
Confondrem els planys entre el vent d'un bosc
Que ja és tan petit quan girem els ulls
Quasi hi som, quasi hi som
Escriurem el final tots dos
Anem molt bé si també et tremola el pols
Escriurem el final tots dos
Anem molt bé si també et tremola el pols
Anem molt bé si també et tremola el pols
He somiat la ciutat mil cops, hi arribem de nit, caminem ben sols
Per carrers estrets, empedrats i molls
De fanals groguencs, d'infinits balcons
Em dius
Tant de bo no estiguéssim sols
Si sortís algú a desitjar-me sort
I jo et dic
Hi són, que no els sents com canten?
Escriurem el final tots dos
Anem molt bé: tenim por
Anem molt bé: tenim por
Escriurem el final tots dos, lluny d'aquí
Si aquesta cançó
Fos, per fi, el senyal que esperaves
I si no existís el millor moment?
I si et cal saltar per tornar-te ocell?
I que diguin missa
I que ens diguin folls
La veu dels covards
Dels desperta-pors aquest cop només serà una remor
Confondrem els planys entre el vent d'un bosc
Que ja és tan petit quan girem els ulls
Quasi hi som, quasi hi som
Escriurem el final tots dos
Anem molt bé si també et tremola el pols
Escriurem el final tots dos
Anem molt bé si també et tremola el pols
Anem molt bé si també et tremola el pols
He somiat la ciutat mil cops, hi arribem de nit, caminem ben sols
Per carrers estrets, empedrats i molls
De fanals groguencs, d'infinits balcons
Em dius
Tant de bo no estiguéssim sols
Si sortís algú a desitjar-me sort
I jo et dic
Hi són, que no els sents com canten?
Escriurem el final tots dos
Anem molt bé: tenim por
Anem molt bé: tenim por
Escriurem el final tots dos, lluny d'aquí
