Festeig Songtext

Entres dos silencis, bes silenciós,

com vares deixar-nos tremolant tots dos,

dins la nit quieta, amb deixos ardents

de la migdiada i dels terrals vents.



El reberes silenciosa,

mos llavis, dolços encar

te van preguntar una cosa

i tu no'm vas contestar.


Qué vaig pregunater-te?... sols recordo

el bes i que se sentia la plena mar alta.

Tu, tota caiguda, semblaves malalta...

Oh no hi tornaré mai més.



Però la fonja galta ruixada amb serena,

sota de ma boca, d'espatlles al mar;

però la xafogosa nit d'agost serena,

ai! com la podré oblidar?