Sud-Conscient Songtext

La mà que escriu el traç
Com pluja des del braç
Quan no tinc més paraules
Ni res a dir-te.

I plouen lentament
Les passes que no sents
A llocs passats, futurs, presents.

I és que fa un moment
em deies que les passes se les emporta el vent.
Que en un minut aquí potser no hi queda res
I pensarem, de fet, en altres coses…
Però és que encara no sé on vaig,
No sé si cal que em quedi o que passi de llarg
Que l'infinit s'escriu amb tinta permanent
Que mai s'esborra i queda eternament allà
Perdut en un país del sud-conscient.

La mà que mou el blat D'un camp que no hem segat.
El moviment m'atura
I el cap m'espera.

I giro sobre l'eix
D'un cos que no existeix
I el sol encara abriga més…

I és que fa un moment
em deies que les passes se les emporta el vent.
Que en un minut aquí potser no hi queda res
I pensarem, de fet, en altres coses…
Però és que encara no sé on vaig
No sé si cal que em quedi o que passi de llarg
Que l'infinit s'escriu amb tinta permanent
Que mai s'esborra i queda eternament allà
Perdut en un país del sud-conscient.

Miro, miro cap enrere
i ja no veig el terra
Darrere dels meus peus.

Plouen, plouen mil cireres
Plouen com goteres
Del sostre que no veus.